Bétera celebra este mateix dimecres, 28 d'octubre, un acte institucional d'homenatge a les víctimes mortals de la riuada que va devastar el municipi el 28 de setembre de 1949. La cita, organitzada per l'Ajuntament, té lloc a les 17.30 hores a l'Alameda, a l'altura de la plaça Luis Reig, i inclou la instal·lació de dues plaques commemoratives.
Per què se celebra ara aquest homenatge?
L'acte, que s'havia cancel·lat per l'alerta taronja, se celebra sota el títol «Cuidándonos para continuar» i la premissa institucional «Tenemos motivos para hacer las cosas bien». La jornada no es queda només en el record: la jornada retrà homenatge als morts amb la instal·lació de dues plaques i posarà en valor les infraestructures de prevenció que s'estan executant a la localitat.
Qui van ser les víctimes de la riuada de 1949?
El balanç d'aquella tragèdia va ser especialment dur per a Bétera. El tràgic saldo del desbordament de 1949 va deixar sis víctimes mortals al municipi (un home i cinc dones). A la plaça Luis Reig van perdre la vida Federico Salavert Aloy, Juana Jorge Carrasco, Presentación Martínez Ibáñez i Manuela Martínez Ibáñez; mentre que al carrer Major van morir Apolonia Llorens Riera i Carmen Navarro Ros. Són precisament aquests dos emplaçaments, l'Alameda i el carrer Major, els que concentren el pes simbòlic d'un episodi que encara forma part de la memòria col·lectiva del poble.
Com va afectar la riuada a Bétera?
La magnitud d'aquell desbordament va marcar un abans i un després en la història local. Els registres del municipi estan marcats per diverses crescudes devastadores, entre les quals destaquen les de 1908, 1950, 1957 i, molt especialment, la del 28 de setembre de 1949. Aquell episodi va afectar nombroses localitats, però Bétera va ser la població que va registrar els danys més severs. De fet, la magnitud d'aquesta riuada va suposar un punt d'inflexió en la història local, marcant tota una generació i convertint-se en una referència temporal («abans i després de la riuada») recurrent en la memòria oral dels veïns de major edat.
Segons recullen també fonts històriques locals, la crescuda del barranc de Guas, just abans de la seua confluència amb el Carraixet, va provocar danys materials de gran magnitud al nucli urbà, enderrocant habitatges i ponts al seu pas pel terme municipal.
Quin paper tenen les noves infraestructures de prevenció?
L'homenatge d'avui no s'entén només com un exercici de memòria, sinó també com una oportunitat per a explicar als veïns en quin punt es troben les obres destinades a evitar que un episodi semblant torne a repetir-se. L'Ajuntament ha vinculat explícitament la jornada amb les infraestructures hidràuliques que s'estan executant actualment al municipi, en un context en què Bétera ha reforçat en els últims mesos la seua vigilància davant episodis de pluges intenses, amb neteges de barrancs i protocols d'emergència activats en diverses ocasions.
Es pot visitar l'Alameda durant l'acte?
Sí, l'acte té caràcter públic i obert a tots els veïns que vulguen acompanyar les autoritats municipals en el descobriment de les dues plaques commemoratives. La cita està prevista a les 17.30 hores a l'altura de la plaça Luis Reig, un dels dos punts del municipi on es van produir les morts durant la tràgica jornada de 1949.
Per a saber-ne més
Qui vulga aprofundir en la història d'aquesta riuada i en com va transformar la fisonomia del poble pot consultar els fons documentals del Centre d'Estudis Locals de Bétera, que recullen testimonis i dades detallades sobre l'episodi i sobre altres crescudes històriques que han marcat el Camp de Túria al llarg del segle XX.




